En aquesta vida moderna en què pots tenir múltiples vides professionals, fa uns anys vaig treballar a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries. Durant tres anys vaig aprendre que la millor manera de garantir un servei públic, de qualitat i equitatiu no es podia basar només en la inversió, sinó que l’avaluació del sistema públic de salut de Catalunya era essencial per generar evidències que milloressin la mateixa pràctica professional, la planificació i la presa de decisions del propi sistema.
Un pensament recurrent em feia niu: i si transferíssim el que fa el sistema públic de salut de Catalunya al sistema català de serveis socials?
I encara més: I si tothom distingís entre el treball i l’educació social, com distingeix la infermeria de la medicina? I si les professionals de l’àmbit social tinguessin el mateix reconeixement que les professions sanitàries? I si el pes dels col·legis professionals o dels sindicats fossin els mateixos? I si nosaltres, com a ciutadanes, ens escandalitzéssim de la mateixa manera quan la inversió pública es redueix, s’estanca o no creix com requeriria? I si la inversió en sistemes d’informació fos la mateixa durant anys? I si reforcéssim l’atenció primària per retardar l’especialitzada? I si l’accés al sistema fos tan ràpid com tenir hora al CAP? I si les professionals avaluessin tota la seva pràctica i n’apliquessin els resultats a la millora del sistema? I si els col·lectius d’usuaris no fossin vistos des d’una mirada paternalista? I si el pressupost del Departament (o les regidories) de Drets Socials fos el mateix que el de Salut? I si un dia a l’any els matinals de les ràdios o les televisions obrissin amb una nova millora al sistema català de serveis socials?
Somies, em direu les que no m’heu vist mai. Les que em coneixeu em direu que això ho podria haver fet quan treballava al Departament. Totes teniu raó: els canvis que requereix el sistema català de serveis socials necessiten persones que hi vegin més enllà, d’una ciutadania exigent i d’equips compromesos amb aquest somni malgrat les alternances en els lideratges polítics, que són inevitables i imprescindibles en una societat democràtica.
Per això, avui que torno a ser una observadora del sistema català de serveis socials, us demano que somieu: als mitjans de comunicació, perquè vagin més enllà dels titulars. A les professionals, que teniu les eines d’autoorganització per fer pressió a les institucions públiques, per explicar la vostra feina i que ningú parli per vosaltres. A les usuàries, perquè tothom tingui clar que pot utilitzar el sistema en qualsevol moment de la seva vida i que, per tant, el necessitem fort. A les responsables de les institucions, perquè aprovin les inversions necessàries, en simplifiquin l’accés, acabin les reformes pendents, i no s’aturin fins que a Catalunya tinguem un sistema públic, equitatiu, de qualitat, ben valorat i que no deixi ningú fora, ni enrere.
Mentrestant, aquí em trobareu, recordant-vos que el somni és possible.
Publicat a https://www.social.cat/opinio/21885/i-si-fem-mateix-salut