Recordeu Atrapat en el temps? És aquella pel·lícula protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell en la que un meteoròleg reviu dia rere dia, per un encanteri, el mateix. Gràcies a Atrapat en el temps vam revisitar el mite de Sísif, vam aprendre’ns el principi de l’I’ve got you babe, de Sony and Cher i què és el dia de la marmota —el que a casa nostra és la Candelera, vaja—.
Doncs fa temps que, cada cop que em llevo, em sembla sentir l’inconfusible inici de l’Ive got you babe, però amb el Sistema Català de Serveis Socials. Tornem a insistir en allò que fa anys que diem: que el sistema ha de ser universal i equitatiu territorialment; que s’ha de basar en la prevenció i en l’acció comunitària; que s’ha de canviar el mecanisme de finançament; que cal augmentar salaris, ràtios i inversió; que cal millorar els sistemes d’informació, integrar-los entre primària i especialitzada; que cal preservar el perímetre amb altres sistemes; que ens cal un departament fort, amb visió estratègica i capacitat de lideratge; que ens hi va el país.
Afortunadament, no soc Bill Murray, que és l’únic que s’adona que viu en un bucle temporal. Cada cop en som més les que insistim que hi ha coses que no cal acordar, perquè són evidents, necessàries, i fa temps que sabem que ens calen. Però fem tan tard en culminar la reforma que requereix el sistema, que de tant en tant estaria bé que ens soni el despertador i no sentir Sony and Cher, sinó que els matinals de la ràdio obren amb una bona notícia referent al sector.
Publicat a https://www.social.cat/opinio/25203/el-dia-de-la-marmota