L’endemà del meu nomenament com a directora general de Serveis Socials, el 2018 (sí, a mi també em sembla que han passat mil anys), vaig demanar a l’Anna Rufí —una de les persones del Sistema Català de Serveis Socials que tenen més criteri— que em digués quant de temps destinaven les professionals de la primària de serveis socials a atendre i quant de temps a fer gestions. L’Anna em va dir que no ho sabia ningú, això, però que, així a ull, la proporció era un 40%/60%. Un drama.
Un drama per diversos motius. Primer, perquè no ho sabia ningú. Segon, perquè les dades eren demolidores: tenim professionals qualificades fent tasques que actualment poden ser automatitzades a baix cost. I tercer, perquè, en la mesura que no teníem dades, com es pot explicar el que fa el sistema? I si no expliquem què fa, com el podrem fer créixer?
El departament semblava haver renunciat a governar el sistema(sense informació, com pots governar res? Com pots decidir?); els ens locals i les entitats invertien grans quantitats de diners, temps i energia en sistemes d’informació que no parlaven entre ells i pensats des de diferents perspectives; les professionals semblaven resignades a comptar manualment les usuàries, fer personalment recordatoris de cites o escriure correus de derivació; tothom semblava estar d’acord amb no avaluar sistemàticament les intervencions i a dedicar temps i energia als tràmits de justificació econòmica de la despesa; i ningú tenia capacitat per explicar a la ciutadania a què es dedica el Sistema català de Serveis Socials.
Amb aquesta realitat i després de parlar amb tothom, la decisió no podia ser una altra: havíem de fer una aposta clara, decidida i perllongada en el temps per invertir en sistemes d’informació. Per molts motius: Perquè les treballadores i educadores socials no dediquessin temps a allò que poden fer administratives o sistemes d’informació. Perquè les professionals milloressin els resultats de la seva feina. Perquè les responsables dels serveis disposessin d’informació a l’hora de planificar: on i durant quant de temps s’havien de reforçar aquells equips i per fer què. Per reduir els tràmits de gestió de la justificació de cada cèntim que es traspassa des del departament als diferents operadors de la primària i l’especialitzada.
I, finalment, perquè les persones que governen el sistema,independentment de qui ocupa la planta vint-i-u del Passeig Taulat, 266, tinguessin prou informació per justificar, davant del Parlament, tots els increments pressupostaris que fa anys són urgents, tant en la primària com en l’especialitzada i ningú els pogués rebatre. Perquè, d’una vegada per totes, al matí de la ràdio catalana, alguna de les seves veus expliqués una bona notícia relacionada amb el que fem.
L’aposta ja dona fruits: eSocial, el sistema d’informació del que pengen tots els sistemes del departament, inclòs el wSocial, el sistema de la primària, ja són una realitat. Som al final del camí? No, encara falten anys d’inversió. Però, perquè sigui una realitat, ara us toca a vosaltres, professionals, responsables de serveis, decisores, utilitzar-lo. Tan fàcil i tan difícil com això.
Publicat a https://www.social.cat/opinio/22851/dades-per-fer-que