Ja em permetreu que, aquesta vegada, d’entrada no parli del Sistema català de Serveis Socials i em faci una mica d’autobombo. Bé, només una estona, perquè n’acabarem parlant, del sistema, ja ho veureu.
Avui surt la meva primera novel·la,La bassa. La vaig començar a escriure el 2021, després de la sacsejada monumental que la pandèmia i el confinament va suposar per a totes les que treballàvem en l’àmbit dels drets socials. Vaig fer un llistat de coses que volia fer només per mi, i l’escriptura estava al podi. Soc una lectora obsessiva i fa anys que he entès que la literatura arriba allà on no ho fa res més. Com hauríem entès la guerra civil i la postguerra sense La plaça del diamant?, l’ascens del nazisme sense El timbal de llauna o el totalitarisme sense 1984?
Per molt que havia llegit, no tenia ni idea de com es fa una novel·la, així que em vaig inscriure a un curs online, seguit de quatre cursos més i un Màster d’escriptura literària i creativa. El que he après aquests anys de formació literària ha estat fonamental per construir la novel·la i posar-la no només al servei de la literatura sinó al servei col·lectiu. I aquí és on torno al tema dels meus articles habituals en aquesta casa de totes que és el Social.cat: com podem fer més fort el Sistema català de Serveis Socials?
La bassa vol respondre literàriament a una pregunta que, en tots els anys que fa que treballo en polítiques socials i feministes, m’han fet molts cops: les dones que viuen situacions de violència masclista, per què no surten corrent? Al llarg d’aquest temps he parlat amb moltes d’aquestes dones, i la majoria senten aquesta pregunta com una violència més. Des de l’àmbit acadèmic hi han respost la psicologia, la sociologia o l’antropologia. Però aquestes disciplines difícilment arriben al gran públic i, malgrat hem avançat enormement en la consciència del problema, la pregunta continua surant cada vegada que em trobo davant una audiència no especialista: Per què no surten corrent?
Tenim altres preguntes per respondre al gran públic: Per què algú acaba vivint al carrer? Per què cal l’acompanyament socioeducatiu? Què fan les treballadores socials? Comptem amb un enorme imaginari (pel·lícules, sèries, novel·les que són bestsellers) que ens ha ajudat a entendre per què cal fer servir preservatius, la importància de la feina de les infermeres o què fa la cardiologia. Però a les treballadores de l’atenció social encara ens costa explicar què fem i com.
La meva novel·la no és una resposta absoluta, sinó que vol ser un gra de sorra en la construcció d’aquest imaginari que necessitem, fer visible el que és invisible i arribar allà on només ho fa la literatura. Però, sobretot, vol donar veu a totes les dones que viuen situacions com les que viu la protagonista de La bassa.
Perquè cal que ens fem entendre. No entre nosaltres, sinó amb la ciutadania. Només així el nostre sector tindrà el reconeixement que es mereix.
Publicat a https://www.social.cat/opinio/24644/com-ens-fem-entendre-mica-autobombo